Com reclamar les hores de vetlladora

Els drets existeixen i estan escrits. El problema és que estan repartits en set documents diferents i cap d'ells s'explica a les famílies. Aquí els tens tots, amb l'enllaç a la font oficial.

1. Demana per escrit l'informe de l'EAP. És un dret, no un favor

L'article 15.7 del Decret 150/2017 obliga l'EAP a facilitar l'informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu «als pares, mares o tutors legals». L'article 15.4 diu que l'avaluació es fa «amb la participació dels pares, mares o tutors legals i de l'alumne».

Demaneu també el pla de suport individualitzat (PI) (article 12) i, sobretot, el document següent.

2. L'annex 4: el full de puntuació del qual depèn tot

Les hores no es decideixen a ull. Es calculen a partir de la puntuació que l'EAP posa en un formulari: el Protocol per avaluar les necessitats de suport complementari (codi A46-V03-18). Ho confirma el mateix Govern al Parlament: l'assignació es fa «basada en les puntuacions que obté l'alumnat […] en el Protocol per avaluar les necessitats de suport complementari que elaboren els EAP» (BOPC 448, pàgina 26).

Quatre blocs, 81 punts en total: cura i higiene personal (22), mobilitat i/o desplaçaments (13), regulació del comportament i comunicació (30), salut i seguretat (16). Franges: 1-8 suport intermitent, 9-22 limitat, 23-50 extens, 51-81 generalitzat.

Demana'n còpia i comprova la puntuació bloc per bloc. Si el cas és motor, exigeix que el signi també la fisioterapeuta de l'EAP.

3. Es pot demanar que es torni a fer

El mateix formulari preveu com a motiu de tramitació la «Revisió de les hores de suport educatiu complementari (revisió anual del pla de suport individualitzat, petició del centre….)». I la versió del curs 2023-2024 del document de gestió del Departament ho deia encara més clar: «La petició del servei de monitoratge es fa a través de l'EAP, un cop s'han acordat les peticions en la Comissió d'Atenció Educativa Inclusiva (CAEI)».

Demana a la direcció que convoqui una CAEI extraordinària i que presenti la petició a l'EAP. Demana'n còpia registrada.

4. El monitoratge de salut és una altra bossa

Segons el document «Educació inclusiva», les hores de monitoratge de salut «s'adrecen a l'atenció de l'infant o jove que presenta la necessitat de salut (no s'adrecen al centre, com en el monitoratge ordinari)», i «la direcció del centre ha de fer la sol·licitud a l'EAP».

És a dir: no es descompten de la dotació del centre. Si el teu fill té necessitats de salut, aquesta petició s'ha de fer a part.

5. Les sortides i les colònies tenen data límit

El document de gestió fixa un mínim de 30 dies d'antelació, i el plec del servei estableix dos períodes per comunicar-les: del 2 de setembre a l'11 d'octubre per a tot el curs, i del 8 de gener al 14 de febrer per a la resta. Fora d'aquests períodes, les peticions «s'atendran en funció de la viabilitat i disponibilitat del servei».

És la data que se salta més sovint, i la que deixa els infants fora de les excursions. Fes que la direcció comuniqui totes les sortides de l'any abans de l'11 d'octubre i demana'n còpia.

6. El calendari real: quan es decideix

• Maig — la Direcció General d'Educació Inclusiva envia als serveis territorials la proposta d'assignació de cada centre (BOPC 448, p. 26).
• Juliol — «Les hores de monitoratge s'assignen inicialment durant el mes de juliol, i constitueixen el punt de referència per al curs» (BOPC 390, p. 32).
• Abans de l'inici de curs — les Comissions d'ordenació educativa de cada servei territorial fan «l'assignació definitiva per l'inici de curs». Si al setembre et diuen que «encara no se sap», no és cert.
• Desembre — als centres concertats, les comissions tècniques i de valoració comuniquen la distribució a la Direcció General de Centres Concertats «amb les dades d'escolarització més consolidades». És l'única finestra formal documentada dins del curs.
• Febrer-abril — es publica al DOGC la resolució amb les hores i l'import de cada centre. Des d'aquí compten els terminis de recurs.

7. Si no responen: transparència

Qualsevol persona pot demanar informació pública sense haver de justificar per què (article 18 de la Llei 19/2014). És gratuït, es fa en línia amb idCAT Mòbil, tenen un mes per respondre i el silenci és estimatori (article 35). Si no responen o deneguen, hi ha reclamació davant la GAIP, també gratuïta.

Ja ha funcionat abans. La GAIP ha estimat sense cap límit peticions idèntiques:

• Resolució 144/2025 — hores de vetllador dotades i hores sol·licitades pels EAP, per servei territorial.
• Resolució 467/2020 — l'annex 4 d'una alumna i l'assignació d'hores de monitoratge.
• Resolució 660/2023 — acord de mediació: hores sol·licitades pels EAP i hores concedides.

8. El Síndic de Greuges

Gratuït, sense advocat, un any de termini des dels fets. Formulari de queixa · sindic@sindic.cat · 900 124 124.

No anul·la actes (article 46.3 de la Llei 24/2009), però pot exigir informes, recomanar i portar el cas al Parlament. Ja ho ha fet: a l'informe «L'educació inclusiva a Catalunya» (gener 2025) constata que amb un augment global del 15,5 % de les hores, el 23,2 % dels centres (466 de 2.011) en van veure reduïda la dotació, i que el model «deixa sense donar una resposta clara en els casos […] dels centres concertats».

Dues coses que no s'han de confondre. Presentar una queixa al Síndic no suspèn els terminis per recórrer (article 31), i si s'obre un procediment judicial el Síndic s'inhibeix (articles 38.e i 44). Primer el Síndic, el jutjat després.

9. I si tot això falla

Existeix el recurs d'alçada (un mes des de la notificació) i la via contenciosa administrativa. La denegació d'ajustos raonables és discriminació segons l'article 63 del Reial decret legislatiu 1/2013. I tens dret a saber qui decideix: l'article 53.1.b de la Llei 39/2015 et permet «identificar a las autoridades y al personal […] bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos».